És una modalitat de gimnàstica que destaca per la seva harmonia, dinàmica i l’ús d’una força natural i econòmica. A diferència de la rítmica, les rutines es realitzen en grups i no s’utilitza cap aparell. És un esport que integra l’elegància, la flexibilitat, l’expressió, l’agilitat, la força i la coordinació d’altres modalitats. A més, es considera un art totalment femení. Els muntatges realitzats en l’Estètica es caracteritzen per una continuïtat natural del moviment, és a dir, com si cada un dels moviments fos creat a partir de l’anterior afegint també canvis en la dinàmica, en el ritme i en la velocitat. La base d’aquesta gimnàstica són els moviments corporals com ones, swings (moviment d’oscil·lació), equilibris, salts, girs i elevacions de gimnastes.
La coreografia ha de representar una història relacionada amb la música que les gimnastes interpretaran al llarg de tot el muntatge.
La Gimnàstica Estètica de Grup va ser reconeguda internacionalment com a esport de competició en l’any 1996 a Hèlsinki (Finlàndia), encara que des del 1950 es realitzen competicions estatals a Finlàndia i Estònia, pioners en aquest esport. La seva extensa popularitat en els dos països l’ha convertit en esport nacional femení. Al juny de l’any 2000 va tenir lloc el primer campionat del món a Hèlsinki. A partir d’aquest moment s’ha celebrat un Campionat Mundial cada any fins a l’actualitat.
Durant la temporada, hi ha un altre tipus de competicions internacionals com Copes del Món, i Trofeus Internacionals.
A l’inici d’aquestes competicions, només participaven uns 10 països, la majoria d’Europa de l’est (per exemple Rússia, Finlàndia, Estònia, Bulgària, Rep. Txeca, Ucraïna …). Però any rere any, s’han anat incorporant equips d’arreu del Món, com Espanya, El Salvador, Dinamarca, Estats Units, Eslovàquia, Canadà, Àustria, Illes Fèroe, Brasil, Itàlia, França o Alemanya.
A Espanya, aquesta modalitat de gimnàstica va sorgir l’any 2004, i se celebren competicions estatals des de 2005. Cada any es realitza el Campionat d’Espanya, on els tres primers equips classificats obtenen plaça per al Campionat del Món d’aquest mateix any. També hi ha un altre tipus de competicions a nivell estatal com la Copa d’Espanya que consta de diverses fases; i les competicions autonòmiques, com el Campionat de Catalunya.